ja fosquejava. També són oracions relatives substantives aquelles oracions en què el pronom relatiu (qui o que), sense tenir un antecedent, va precedit d'algun element com ara un article, un demostratiu o un indefinit (com tots, algú o tothom). Per exemple: Tots els qui es van presentar a l'examen [...]

també poden fer la funció de complement directe amb el nom explícit. Ara bé, en els casos de pronominalització amb el pronom feble en, s'usa només d'altres o uns altres (i no altres). Per exemple: Encara hem de presentar unes altres / d'altres / altres propostes. Si no t'acaben d'agradar aquestes [...]

Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents: haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí. caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]

. Es va adormir sentint la remor de la tempesta. Els crits se sentien des del replà. No obstant això, en certs contextos aquesta distinció pot presentar dubtes, i aleshores l'elecció d'un o altre verb depèn del valor que es vulgui remarcar. Per exemple, si diem Em sents? cridem l'atenció de la [...]

:   blanc, fong [n] o [nc] Pel que fa als grups -rt, -rd i -st, poden presentar simplificació, tot i que és opcional i variable. Ara bé, la consonant final del grup generalment s'emmudeix quan és seguida de la marca de plural -s. Per exemple: fort, absurd [r] o [rt] abast, vist [s] o [st] En canvi, aquests grups [...]

Les construccions de gerundi generalment tenen un valor duratiu. Independentment del fet que el gerundi també pugui presentar altres valors (causal, condicional o concessiu), sol indicar duració o continuïtat. Podem trobar construccions de gerundi en els contextos següents: 1. L'oració de [...]

Les construccions de gerundi generalment tenen un valor duratiu. Independentment del fet que el gerundi també pugui presentar altres valors (causal, condicional o concessiu), sol indicar duració o continuïtat. A l'hora de fer servir una construcció de gerundi, cal tenir en compte les [...]

L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus). A final de paraula convé tenir en compte [...]

L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent). A final de paraula convé tenir en compte les [...]

L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda). A final de paraula convé tenir en compte les [...]